gen. 16 2009
Balanç personal de la lectura
«Diccionari per a ociosos» és un llibre fantàstic. I la seua lectura ha sigut apassionant. Però de la seua lectura trac més coses que gaudir d’un llibre d’una gran qualitat.
En primer lloc destacar que ara sí que he sentit mentre el llegia que Fuster es dirigia a mi com a lector. La lectura de «Nosaltres els valencians» de fa set anys fou millorable. Ara, amb un bagatge raquític com el meu però major que el d’aleshores, la conversa que proposa Fuster m’arribat com a lector. Avancem, estem en camí, i això no és qualsevol cosa.
D’altra banda l’experiència del blog ha sigut molt positiva. Posar-me a escriure m’ha fet entendre que necessite molt més treball per a escriure amb decència. Per això, entre les meues pròximes lectures estarà -ara mateix m’espera en un prestatge de la llibreria de casa- «La cuina de l’escriptura» de Daniel Cassany. A més dur endavant un blog m’ha fet conèixer com funcionen. Ara aquest blog reprèn un altre camí, ser el meu quadern de bitàcola en el viatge que iniciaré en unes setmanes al cor d’Europa.
La lectura m’ha permès reflexionar sobre la figura de Fuster, sobre aspectes de la realitat i de la condició humana plantejats en el llibre i, inclús, sobre mi mateix. Les de les entrades que he escrit en aquest blog són bona mostra de tot això. També he pogut conèixer amb més detall l’assaig. He aplicat el que he après a les classes al meu análisi i així la meua lectura s’ha enriquit.
Per a concloure vull esmentar una cosa dita ahir durant la conferència donada per Martí Domínguez. Fuster -i Pla- et fan buscar altres lectures. No solament llegir-los et fa sentir la necessitat de llegir més d’ells, sinó també d’altres. I això és fantàstic.
Ara, és el moment de continuar, d’acceptar la seua invitació.