Els dies, la voràgine

  “Correm el risc permanent de trobar-nos en un equívoc paralitzant: que l’habitual se’ns aparegui com normal, i que aquesta normalitat sigui acceptada per nosaltres mateixos unes vegades com a bona i santa, i d’altres com a segura i inviolable”

  Aquest perill del que parla Fuster en l’entrada LLIBERTAT és ben real. La realitat si té alguna cosa és una complexitat gegantesca. I no és senzill adonar-se’n d’açò. Cal davant de la vida una mirada curiosa. I per aquesta raó necessitem l’assaig. I  Fuster és un exemple immillorable. Com també ho és Michel de Montaigne. El creador de l’assaig i figura admirada per Joan Fuster va viure en una època convulsa, impactada pel descobriment d’Amèrica -i amb ella el contacte amb altres societats, desconegudes pels europeus fins el moment- i castigada per les guerres de religió. Montaigne parla al llibre primer dels seus “Assaigs”  sobre la normalitat i sobre l’Altre:

  “Trobe que no hi ha res de bàrbar ni de salvatge en aquesta nació, pel que m’han contat, sinó que cadascú  anomena barbàrie el que no forma part dels seus hàbits igual que, realment, no tenim cap altre punt de vista per a la veritat i la raó que l’exemple i la imatge de les opinions i els costums del país on som. Ací hi ha sempre la religió perfecta, l’ordre perfecte, l’ús perfecte i definitiu de les coses.”[i]

  Aquesta és una actitud davant el món que és necessari mantindre. Més encara quan, des d’algunes esferes de poder, ens volen fer passar per existent un conflicte de civilitzacions irreal però que està penetrant en la ment de molts membres de la nostra societat i d’altres del món.

Comments RSS