gen. 14 2009
Fuster i historiografia
El que sí que fou extraordinari fou la influència de Fuster en la historiografia. Com a mostra, unes paraules de l’historiador i professor del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de València, Ferran Archilés –a qui dec la recomanació de lectures que m’han ajudat a entendre millor la figura de Joan Fuster- al voltant de la influència de la reflexió fusteriana sobre el segle XIX valencià:
“Aquestes interpretacions, a més, han estat enormement influents tant en l’àmbit acadèmic i erudit, com amb la seua àmplia difusió en els àmbits de la política i en certs àmbits de l’esfera pública valenciana, i actuant, com ja hem assenyalat, com a fonament d’una interpretació progressista del passat i el present valencians. La bibliografia posterior, però tant en l’àmbit de la historiografia econòmica com social, ha desmentit bona part de la fonamentació fusteriana.” [1]
La influència de les tesis de Joan Fuster ha sigut gran, amb les seues bondats –indubtables- i inconvenients –“La història contemporània del País Valencià, així, no ha estat doncs una anomalia comparada amb el principat” diu Archilés en el mateix article unes línies més endavant.
El seu pensament va tindre gran importància en altres camps, com en la política. I tindre aquesta influència fou buscat conscientment per ell. Però precisament açò, potser fa que no es tinga massa present que Joan Fuster va ser un assagista fantàstic, un escriptord’una prosa extraordinària.
[1] Ferran Archilés, “Entre la regió i la nació. Nació i narració en la identitat valenciana contemporània”en Teresa Carnero i Ferran Archilés (eds.), Europa, Espanya, País Valencià. Nacionalisme i democràcia: passat i futur. València. Publicacions de la Universitat de València, 2007, pp. 143-185.