He començat aquest blog per dos motius. Un, al que respon la primera entrada, perquè forma part de les meues activitats d’una assignatura fantàstica, “L’assaig català” que m’ha fet a començar abans aquest blog però que m’ha donat profunditat de mires sobre el que és un blog, sobre el que és l’assaig i que inspiraran el que vull dur endavant durant aquests mesos.
L’altra raó, per la que continuaré amb aquest blog quan acabe l’assignatura, és descriure, escriure aquests mesos de despedida de la meua ciutat, València. I amb ella tota la meua vida, els amics, la família, els llocs on s’han desenvolupat els meus dies.
I és que me’n vaig a viure a una altra ciutat, a un altre país durant uns mesos i vull plasmar el que estic vivint i vaig a viure aquests últims tres mesos a València i els següents quatre mesos a Cracòvia, Polònia. Vull deixar constància de l’apassionant aventura de conèixer un país amb un altre idioma (que no conec en absolut), amb una història tràgica, amb una literatura quasi desconeguda. I escriuré sobre les lectures que estic fent per a conèixer, encara que pobrament, aquest país que s’obri davant de mi amb totes les possibilitats obertes.
El dia a dia, el xoc de costums, les aventures i desventures que passem Mariajo -la meua companya- i jo les contaré ací, junt a les meues impressions, reflexions… A més a més, així estic creant una forma de contacte amb tots/es aquells/es que vullguen saber de mi.
Per últim, aquest blog que escriuré indistintament en català i castellà, és també un prim fil que em manté en contacte amb un element que vaig a enyorar junt a les persones que deixe ací a València. La llengua. En el meu cas, les dues llengües en les que visc la meua vida, el català i el castellà. I que, segur, notaré a faltar.
- Esglèsia de la Verge Maria de Cracòvia