Archive for desembre, 2008

des. 02 2008

“No volveré a ser joven” de Jaime Gil de Biedma

Published by under General

  Aquesta poesia m’obsessiona:

 

NO VOLVERÉ A SER JOVEN

Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.

“Poemas póstumos” 1968

 

Espere que l’assaboriu i que el gust amarg no vos evite gaudir de la cruel bellesa d’aquest poema.

3 responses so far

des. 02 2008

Mesos de despedida

Published by under General

  He començat aquest blog per dos motius. Un, al que respon la primera entrada, perquè forma part de les meues activitats d’una assignatura fantàstica, “L’assaig català” que m’ha fet a començar abans aquest blog però que m’ha donat profunditat de mires sobre el que és un blog, sobre el que és l’assaig i que inspiraran el que vull dur endavant durant aquests mesos.

  L’altra raó, per la que continuaré amb aquest blog quan acabe l’assignatura, és descriure, escriure aquests mesos de despedida de la meua ciutat, València. I amb ella tota la meua vida, els amics, la família, els llocs on s’han desenvolupat els meus dies.

 I és que me’n vaig a viure a una altra ciutat, a un altre país durant uns mesos i vull plasmar el que estic vivint i vaig a viure aquests últims tres mesos a València i els següents quatre mesos a Cracòvia, Polònia. Vull deixar constància de l’apassionant aventura de conèixer un país amb un altre idioma (que no conec en absolut), amb una història tràgica, amb una literatura quasi desconeguda. I escriuré sobre les lectures que estic fent per a conèixer, encara que pobrament, aquest país que s’obri davant de mi amb totes les possibilitats obertes.

 El dia a dia, el xoc de costums, les aventures i desventures que passem Mariajo -la meua companya- i jo les contaré ací, junt a les meues impressions, reflexions… A més a més, així estic creant una forma de contacte amb tots/es aquells/es que vullguen saber de mi.

 Per últim, aquest blog que escriuré indistintament en català i castellà, és també un prim fil que em manté en contacte amb un element que vaig a enyorar junt a les persones que deixe ací a València. La llengua. En el meu cas, les dues llengües en les que visc la meua vida, el català i el castellà. I que, segur, notaré a faltar.

Plaça principal (vista des de l'església Mariacki)
Esglèsia de la Verge Maria de Cracòvia

 

3 responses so far