des 07 2009

Problemas clave del uso de la NTIC: 2) Los documentos digitales

Querría abordar ahora el segundo de los problemas del uso de las NTIC, los problemas que plantean los documentos digitales.

Los documentos digitales nos ofrecen una gran cantidad de ventajas. Pero también problemas como de los que habla Robert Darnton en su artículo “Las bibliotecas en la era digital”. Los bits se degradan con el paso del tiempo, Google es una empresa y como tal puede desaparecer. Si desapareciera es posible que lo hicieran los libros escaneados.
Por último algo evidente, una copia digitalizada no puede captar algunos aspectos cruciales del documento que son esenciales para los historiadores (calidad de la impresión, tipo de encuadernación…
). Anaclet Pons plantea esto y otros problemas de gran calado en la página 123 de su artículo “La historia maleable. A propósito de Internet”:
“La mayor novedad, pues, radicaría en última instancia en la ausencia física del documento. Es decir, estamos acostumbrados a usar una serie de técnicas y de procedimientos que están ligados a la presencia del documento, a su manoseo y a su contextualización documental (dónde se guarda, junto a qué otros documentos, etcétera). (...) No sólo se altera el uso que de él podemos hacer, sino la percepción que tenemos y la forma en qué lo leemos. Mientras la reproducción digital nos devuelva una imagen mimética del original, en la medida de lo posible, las modificaciones son parciales, pero su traducción a un lenguaje digital es un cambio radical: de la materialidad del texto, del orden del discurso, de los usos particulares, de los hábitos de lectura, etcétera." 1
Nos encontramos ante un problema de gran calado como historiadores e historiadoras.

1. Pons, A., “La historia maleable. A propósito de Internet “, Revista Hispania, vol. 66, núm. 222 (2006), p. 123.

One response so far

des 07 2009

Derechos de autor. Los libros electrónicos

Quería responder al interesante tema que plantea Lorena sobre los derechos de autor. Hemos visto en las lecturas como algunos de los autores plantean la problemática existente con ellos (Robert Darnton por ejemplo) y que son un problema de la cultura en general. La última polémica sobre la idea del gobierno de acabar con las descargas en internet es un buen ejemplo.

Simplemente os quiero llamar la atención sobre un hecho muy presente en los periódicos pero aún no en nuestra vida diaria y que va a suponer un cambio de una entidad inimaginable. Os hablo de los libros electrónicos también llamados “e-book” o “e-reader”. Un cambio comparable al que ha sufrido la música o el cine. Hace diez años nadie hubiera imaginado que podrías descargar canciones y películas gratis en cuestión de minutos. Sin contar con páginas como Youtube o Spotify que permiten escuchar y/o ver sin descargar. Se ha democratizado a niveles nunca soñados el acceso a una parte de la cultura. La pregunta es: ¿seguiremos comprando libros igual que ahora desde el momento en que puedas descargar y llevar en tu e-reader 3000 títulos?. La respuesta es difícil. Evidentemente habrá una coexistencia como dice Chartier en su artículo “¿Muerte o transfiguración del lector?”:
“Pero lo más probable, para los años que están por venir, es la coexistencia, que no será pacífica, entre las dos formas del libro y los tres modos de inscripción y de comunicación de los textos: la escritura manuscrita, la publicación impresa, la textualidad electrónica. Esta hipótesis es sin duda más razonable que las lamentaciones sobre la irremediable pérdida de la cultura escrita, o los entusiasmos sin prudencia que anuncian la entrada inmediata un una nueva era de la comunicación.” 1
Pese a esa coexistencia el cambio que introducirán los e-readers será un gran impacto. Y sobre los derechos de autor, creo que son necesarios cambios en su concepción para actualizarlos a nuestros días.

1. Chartier, Roger “¿Muerte o transfiguración del lector?”, en Las revoluciones de la cultura escrita, Barcelona, Gedisa, 2000, págs. 101-120

No responses yet

des 07 2009

Infoxicación y necesidad de criterio.

Hola,
Ahora querría plantear varios problemas clave del uso de la NTIC. El primero que os planteo es la gran cantidad de información disponible y la necesidad de criterio. Posteriormente plantearé otros que creo de gran importancia los problemas de los documentos digitales y la escritura hipertextual. Os invito a que comentéis y critiquéis mis reflexiones.
La “infoxicación” es un problema de primera magnitud. Anaclet Pons dice en su artículo “La historia maleable. A propósito de Internet”: “creemos que en la red lo encontraremos «todo», cuando la realidad es que hallaremos «de todo»” 1
Para el investigador el problema se encuentra en los criterios de búsqueda de los catálogos de archivos o bibliotecas, bases de datos, páginas web… Podemos conocerlos o no, pueden estar unificados o no.
R. Darnton nos avisa de otros problema en su artículo “Las bibliotecas en la era digital”: ¿Cómo determinará Google el grado de relevancia de los libros?, ¿utilizará los estándares de los bibliógrafos –de los que no tiene ni uno en nómina- o el que utiliza con el resto de búsquedas? 2
Debemos esforzarnos en una correcta alfabetización digital y un espíritu crítico que redoble nuestros esfuerzos ante lo que encontramos en la red.
Relacionado con esto querría abordar el problema de la “infoxicación” con respecto a los estudiantes de universidad, de instituto o del ciudadano en general. A. Pons cita en el mismo artículo estas esclarecedoras palabras de Umberto Eco: «internet es un equivalente virtual del Universo. Como en el Universo, hay bosques y ciudades. Desde Estados Unidos a Burkina Faso, hay de todo en internet. Las webs nazis, aquellas que quieren venderte cualquier cosa y las porno. ¡Hasta los textos del Concilio de los padres de la Iglesia! Es increíble, están allí, cuando antes no los consultaban más que un puñado de sabios en bibliotecas especializadas. El gran problema de internet es el filtro. Yo sé distinguir una web de un loco de otra seria, pero para un joven estudiante es peligroso» 3

1. Pons, A., “La historia maleable. A propósito de Internet “, Revista Hispania, vol. 66, núm. 222 (2006), p. 116.

2. Darnton, Robert, “Las bibliotecas en la era digital”, en Pasajes, núm. 27 (2008), pp. 16-17.

3. Pons, A, op. cit., p. 114.

No responses yet

gen 16 2009

Balanç personal de la lectura

Published by under L'assaig català

  "Diccionari per a ociosos" és un llibre fantàstic. I la seua lectura ha sigut apassionant. Però de la seua lectura trac més coses que gaudir d'un llibre d'una gran qualitat.

  En primer lloc destacar que ara sí que he sentit mentre el llegia que Fuster es dirigia a mi com a lector. La lectura de "Nosaltres els valencians" de fa set anys fou millorable. Ara, amb un bagatge raquític com el meu però major que el d'aleshores, la conversa que proposa Fuster m'arribat com a lector. Avancem, estem en camí, i això no és qualsevol cosa.

  D'altra banda l'experiència del blog ha sigut molt positiva. Posar-me a escriure m'ha fet entendre que necessite molt més treball per a escriure amb decència. Per això, entre les meues pròximes lectures estarà -ara mateix m'espera en un prestatge de la llibreria de casa- "La cuina de l'escriptura" de Daniel Cassany. A més dur endavant un blog m'ha fet conèixer com funcionen. Ara aquest blog reprèn un altre camí, ser el meu quadern de bitàcola en el viatge que iniciaré en unes setmanes al cor d'Europa.

  La lectura m'ha permès reflexionar sobre la figura de Fuster, sobre aspectes de la realitat i de la condició humana plantejats en el llibre i, inclús, sobre mi mateix. Les de les entrades que he escrit en aquest blog són bona mostra de tot això. També he pogut conèixer amb més detall l'assaig. He aplicat el que he après a les classes al meu análisi i així la meua lectura s'ha enriquit.

  Per a concloure vull esmentar una cosa dita ahir durant la conferència donada per Martí Domínguez. Fuster -i Pla- et fan buscar altres lectures. No solament llegir-los et fa sentir la necessitat de llegir més d'ells, sinó també d'altres. I això és fantàstic.

  Ara, és el moment de continuar, d'acceptar la seua invitació.

 

One response so far

gen 16 2009

Una mirada curiosa al món

Published by under L'assaig català

  “Correm el risc permanent de trobar-nos en un equívoc paralitzant: que l’habitual se’ns aparegui com normal, i que aquesta normalitat sigui acceptada per nosaltres mateixos unes vegades com a bona i santa, i d’altres com a segura i inviolable”

  Aquest perill del que parla Fuster en l’entrada LLIBERTAT és ben real. La realitat si té alguna cosa és una complexitat gegantesca. I no és senzill adonar-se'n d'açò. Cal davant de la vida una mirada curiosa. I per aquesta raó necessitem l’assaig. I  Fuster és un exemple immillorable. Com també ho és Michel de Montaigne. El creador de l’assaig i figura admirada per Joan Fuster va viure en una època convulsa, impactada pel descobriment d’Amèrica -i amb ella el contacte amb altres societats, desconegudes pels europeus fins el moment- i castigada per les guerres de religió. Montaigne parla al llibre primer dels seus “Assaigs”  sobre la normalitat i sobre l’Altre:

  “Trobe que no hi ha res de bàrbar ni de salvatge en aquesta nació, pel que m’han contat, sinó que cadascú  anomena barbàrie el que no forma part dels seus hàbits igual que, realment, no tenim cap altre punt de vista per a la veritat i la raó que l’exemple i la imatge de les opinions i els costums del país on som. Ací hi ha sempre la religió perfecta, l’ordre perfecte, l’ús perfecte i definitiu de les coses.”[i]

  Aquesta és una actitud davant el món que és necessari mantindre. Més encara quan, des d'algunes esferes de poder, ens volen fer passar per existent un conflicte de civilitzacions irreal però que està penetrant en la ment de molts membres de la nostra societat i d'altres del món.


[i] Michel de Montaigne, Assaigs. Llibre primer segona edició, Barcelona. Editorial Proa, 2007, p.340

No responses yet

gen 14 2009

Fuster i historiografia

Published by under L'assaig català

  El que sí que fou extraordinari fou la influència de Fuster en la historiografia. Com a  mostra, unes paraules de l’historiador i professor del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de València, Ferran Archilés –a qui dec la recomanació de lectures que m’han ajudat a entendre millor la figura de Joan Fuster- al voltant de la influència de la reflexió fusteriana sobre el segle XIX valencià:

  “Aquestes interpretacions, a més, han estat enormement influents tant en l’àmbit acadèmic i erudit, com amb la seua àmplia difusió en els àmbits de la política i en certs àmbits de l’esfera pública valenciana, i actuant, com ja hem assenyalat, com a fonament d’una interpretació progressista del passat i el present valencians. La bibliografia posterior, però tant en l’àmbit de la historiografia econòmica com social, ha desmentit bona part de la fonamentació fusteriana.” [1]                    

  La influència de les tesis de Joan Fuster ha sigut gran, amb les seues bondats –indubtables- i inconvenients –“La història contemporània del País Valencià, així, no ha estat doncs una anomalia comparada amb el principat” diu Archilés en el mateix article unes línies més endavant.

  El  seu pensament va tindre gran importància en altres camps, com en la política.  I tindre aquesta influència fou buscat conscientment per ell. Però precisament açò, potser fa que no es tinga massa present que Joan Fuster va ser un assagista fantàstic, un escriptord’una prosa extraordinària.

 



[1] Ferran Archilés, “Entre la regió i la nació. Nació i narració en la identitat valenciana contemporània”en Teresa Carnero i Ferran Archilés (eds.), Europa, Espanya, País Valencià. Nacionalisme i democràcia: passat i futur. València. Publicacions de la Universitat de València, 2007, pp. 143-185.

No responses yet

gen 13 2009

A propòsit del "Diccionari"

Published by under L'assaig català

  Aquest llibre m’ha recordat un episodi històric que cridà la meua atenció en el passat i que fins ara ha quedat esperant a que arribara el moment propici per a informar-me.

La curiositat sobre aquest esdeveniment –un regicidi- començà en una assignatura de la carrera d’Història, “Homes i dones en la Edat Moderna”, impartida per Mónica Bolufer –qui casualment ahir va presentar el seu últim llibre “La vida y la escritura en el siglo XVIII. Inés Joyes: Apología de las mujeres” que espere llegir en breu. La professora va projectar una pel.lícula francesa "La reine Margot", basada en la novel.la de mateix nom d'Alexandre Dumas pare i inspirada en el personatge històric de Margarida de Valois  per a il.lustrar la relació de les dones i el poder polític. Un dels protagonistes de la pel.lícula era Enric IV quan encara era solament Enric de Navarra.

  El fet que despertà la meua curiositat fou l'assassinat del primer rei Borbó de França a mans de Raveillac. Fuster amb la seua entrada "Atzar" ha fet tornar eixa curiositat i l'he resolt. No sols per a mi, sinó per a qui estiga llegint açò i haja anat als enllaços que us he proporcionat.

  De pas em serveix per a destacar la relació de Fuster amb la Història. La presència de la Història en aquest llibre és contínua. Des de la terrible època d'Erasme marcada per les guerres de religió a Europa -açò està molt present en la vida i la mort d'Enric IV- a una altra potser més terrorífica encara, la Segona Guerra Mundial i l'Holocaust, passant per Napoleó, Stalin o la Il.lustració.

  No és extraordinari el pes d'aquesta presència. Passa en més escriptors. El que sí que no és tan normal és la influència de Fuster en els historiadors. Però això, serà tema d'una altra entrada.

No responses yet

gen 12 2009

Ars longa, vita brevis

Published by under L'assaig català

  Mentre faig el treball sobre Fuster estic prestant especial atenció a les cites sobre autors i obres literàries que fa l'autor suecà. Els seus coneixements em tenen meravellat.  La nòmina d’escriptors és llarguíssima:  Goethe, Shakespeare, Dant, Eliot, Virgili, Sòcrates, Brecht, Neruda, Joyce, Miller, Huxley, Erasme, Petrarca, Llull...i clar, els francesos. Perquè Fuster era un gran coneixedor de la cultura francesa. Com Pla. I en són bona mostra els autors que cita, una bona part d’ells escriptors en llengua francesa, com Valéry, Proust, Malraux, Camus, Molière, Verne, Voltaire, Montaigne...

  Veure aquesta erudició fa que ens sentim com si haguérem perdut el temps. En part clar. I ens fa que pensem d’a on traure més temps per a llegir. Per a tindre un bagatge decent per a anar per aquest món que ens ha tocat viure. Ser un lector com el que descriu Joan Fuster en la magnífica entrada “Lectura” del seu “Diccionari per a ociosos”:

  “Llegir no és fugir (...) Es llegeix per a comprendre’s a un mateix, per comprendre els altres, per comprendre el nostre temps. I fins i tot per comprendre el passat, el qual, en última instància, és també passat nostre , passat d’avui . Acudim a l’obra literària a la recerca de noves o millors dades, d’opinions, de coratge, respecte al món que ens envolta, respecte al món de què som part.”

   La vida té altres coses a més de la lectura. Però, com diu Fuster, "Al capdavall, llegir és seguir vivint".

 

No responses yet

gen 10 2009

"Lapidarium IV"

Published by under L'assaig català

    Altra de les lectures profitoses que he fet  durant aquestes festes ha sigut “Lapidarium IV” de Ryszard Kapuściński . I no puc evitar comparar aquest llibre, encara que siga per damunt amb un altre llibre que he estat llegint, "Diccionari per a ociosos" . Així, de pas, continue amb una lectura del llibre de Fuster més rica al meu parer, llegint el seu llibre i, a més a més, articles, llibres que o bé parlen de l'escriptor suecà i la seua obra o bé relacione lectures, buscant allò que em recorda o que trobe en Fuster, per a així observar la seua escriptura amb més profunditat. Això espere...

   I ara entrem en matèria.

  Què és el que cadascú reuneix en en seu llibre? En paraules de Fuster el que fa és "em limito a reunir en volum una sèrie incoherent d'escrits, diversos en el tema i d'extensió desigual"[1] . Kapuściński per la seua part compon Lapidarium IV de fragments, de “notas, apuntes y páginas de diario”[2] . Els orígens d’ambdós llibres són similars. Han estat escrits reunint textos ja escrits abans, un textos que no tenien perquè acabar en forma de llibre i que sols es converteixen en un al ser reunits per voluntat de l’escriptor. La temàtica, amb aquests orígens és variadíssima com es pot suposar. Kapuściński, el gran viatger, escriu sobre escenes vistes a Àfrica, als Estats Units, a Polònia. Parla sobre els mitjans de comunicació que tant bé coneixia. Fuster escriu sobre diversos temes, com era la seua escriptura, especialista en idees generals, fruit de la seua vasta cultura. Però toquen temes comuns. Com la literatura, l’escriptura, la condició humana, la vida...I també són pareguts en la  diversitat de les formes, amb textos breus –el més llarg d’unes poques pàgines, utilitzen aforismes...

  Els dos autors tenen en comú ser dos cosmopolites. Fuster ho és, però, com diuen Justo Serna i Encarna García, el seu és un “cosmopolitismo sedentario”[3] . Kapuściński per la seua part és un viatger, que coneix tot el món i que no pot estar massa temps al mateix lloc, pel seu treball com a reporter i per la seua postura davant la vida.

  Kapuściński reuneix en aquest llibre  molts dels trets de l’escriptor d’assaig que hem vist durant l’assignatura L’assaig Català. Com Fuster, l’autor polonés desenvolupa un “examen de la seua situació històrica concreta i de les seues responsabilitats socials.”[4] No ens atrevirem a dir que fa assaig en aquesta obra –l’eterna discusió al voltant dels gèneres!!!- però “Lapidarium IV” es pareix molt a aquest gènere.

   En tot cas són dos grans escriptors i les dues obres són lectures apassionants.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


[1] Joan Fuster, Diccionari per a ociosos , setzena edició, Barcelona, Edicions 62, 2008, p. 7

[2] Ryszard Kapuściński , Lapidarium IV, Barcelona, Anagrama, 2003, p. 103

[3] Joan Fuster, Nuevos ensayos civiles , introducció, selecció i traducció de Justo Serna i Encarnación García Monerris. Madrid, Espasa Calpe, 2004, p. 21

[4] Josep Iborra, Fuster portátil , València, Eliseu Climent, 1982, p. 43

No responses yet

gen 09 2009

Fuster assagista

Published by under L'assaig català

  Una de les lectures que he fet durant aquestes vacances ha sigut la introducció que Justo Serna i Encarna García Monerris fan sobre l'autor suecà al principi de la seua selecció de textos de l'escriptor valencià, traduïts també per ells mateixos al castellà. Aquesta introducció i aquest llibre, "Nuevos ensayos civiles" (Madrid : Espasa Calpe, 2004) , han estat pensats com una presentació de Fuster i la seua obra a un públic que no el coneix i que no pot llegir els seus escrits directament del català. "Nuevos ensayos civiles" és una de les poques traduccions de l'obra de Fuster al castellà -malauradament, aquest autor no ha sigut traduït com la seua qualitat mereix. Justo Serna i Encarna García són ambdós professors d'Història Contemporània de la Universitat de València.

  En la introducció d'aquesta selecció destaquen algunes característiques de l'escriptura fusteriana que pense que he de destacar per la profunditat de la seua mirada:

  L'acte d'escriure i de llegir per a Fuster era un acte de vida. El Fuster lector llegeix desordenadament. Estudia Dret, cosa que és el contrari de la vocació literària però que li permet no ocupar-se d'un sol saber. Llegir és per a ell un acte propiament formatiu. Quan es profesionalitze com a home de lletres perdrà aquesta llibertat i es lamentarà amargament. Sobre açò últim els autors subratllen que "Fuster había optado con arrojo, con temeridad, con algo de furiosa decisión, por hacerse escritor en catalán en la Valencia de entonces (...) había que estar muy convencido de la propia valía para inclinarse por algo que no era evidente y que tantos costes personales podía suponer”[i]. I és que amb les seues paraules fan evident una arriscada decisió de Fuster que explica molt de l'actitud de l'autor suecà i revela la valentia de la seua decisió.

  Ens parlen també de la decisiva influència que en Fuster van tindre autors com Sartre i Gramsci. La importància de 1962, l'any clau amb la publicació de quatre volums. La seua versió de la història del País Valencià. El nacionalisme, el seu nacionalisme de base lingüística.

  I de la mort. En paraules de Justo Serna i Encarna García “el miedo a la muerte es también en Fuster, invocando a Paul Valery, el temor a lo indiferente, a lo repetido, a lo vano, un temor que únicamente se conjura con la búsqueda de lo propio, de lo irrepetible”[ii].

  I com a mostra de la seua victòria intel·lectual tenim la seua obra.

 


[i]  Joan Fuster, Nuevos ensayos civiles, introducció, selecció i traducció de Justo Serna i Encarnación García Monerris. Madrid, Espasa Calpe, 2004, pp. 27-28

[ii] ob. cit., p. 53

 

 

 

 

No responses yet

Next »